Ir al contenido

el dijous llarder



Les truites, la botifarra d'ou i el vi calent són tres dels elements gastronòmics del dijous gras. El carro de l'Hermandá de la Juliana Llardera i la Semproniana Llardosa, acompanyats musicalment per membres de l'Escola Municipal de Música de Mataró, i la Momerota i la Momeroteta passejant pels carrers de la ciutat donant el tret de sortida al Carnestoltes mataroní repartint menjar, gresca i xerinola.

El Dijous Gras és la llavor de molts carnestoltes, i també del Carnestoltes mataroní. A les acaballes de la dictadura franquista i durant els anys de la Transició, abans de l'aparició del primer Pellofa (l'any 1979), un grup de joves de diversos entorns associatius i culturals com l'esplai Xaloc van començar a organitzar les primeres Serenates del dijous llarder. Un dels primers documents escrits és de l'any 1977: 

"Tot i no ser una gran festivitat, el DIJOUS LLARDER ha estat des de sempre una celebració molt popular. Antigament, era la diada que precedia LES CARNESTOLTES, temps de gresca i de disbauxes.  A Mataró, com a la majoria de pobles de Catalunya, la gent sortia d’excursió per fer una gran berenada: truites amb botifarra, carn de porc, coques de llardons, etc. Els companys del treball o de l’escola, els amics, els parents i els veïns es trobaven pels voltants de la ciutat tot menjant i fent tabola. Era una festa per a totes les edats. Bo i que la festa s’ha conservat, amb el Dijous Llarder ha passat com amb moltes altres celebracions tradicionals. Les formes de vida d’avui i l’oblit intencionat han fet que el seu caràcter popular s’hagi anat esvaint. I aquest any hem volgut reviure’l col·lectivament: al carrer. A fi de comptes, passi el que passi, homes i dones continuem tenint el dret i la necessitat de divertir-nos junts. Per això ens agradaria celebrar un Dijous Llarder a la mida d’ara. El Dijous Llarder de mil nou-cents setanta-set. Un Dijous Llarder que no sigui només un record de l’antiga festa... A la plaça de la Peixateria hi haurà truites, pa amb tomàquet, botifarres, vi negre, barreja, carotes, paperets i serpentines, espanta-sogres, ballarugues, música i moltes coses més. Aquest regust ranci i la commemoració de la diada tradicional seran només el pretext per a muntar la xerinola. Però haurem de fer-la tots plegats... Au! A la serenata!

Dijous Llarder del 1977"

Eren temps diferents, es sortia d'una etapa molt fosca i de molta repressió i qualsevol celebració o concentració de gent havia de ser regulada pel règim. És per això que aquestes serenates que es van començar a fer el Dijous Llarder eren un símptoma de temps de canvi. Es repartia truita, botifarra d'ou i fins i tot es feien botifarres de molts metres!

Des de l’any 2000, el dijous llarder, la Hermandá de la Juliana Llardera i la Semproniana Llardosa, surt al carrer a fer el tradicional repartiment de truites que s'escau en tan greixosa diada. La Juliana i la Semproniana passegen el seu carro pels carrers més cèntrics de la ciutat, repartint truites i botifarra d’ou, anticipant la irreverència i la perversió que ha de marcar el nou regnat d'en Pellofa. La Momerota i la Momeroteta volten també per la zona pixant vi. Els dos personatges femenins de Les Santes van aparèixer cap als primers 2000, però només sortien el dijous. L'any 2009, es van remodelar, se'ls va fer una màscara ( de la La Closka) i un vestit i es van integrar dins la narrativa completa de la vida d'en Pellofa, i des de llavors que l'han acompanyat cada any. Aquest primer any eren siameses, estaven juntes, però l'any següent, per practicitat, es van separar. L'any 2020 es van renovar les màscares, aquesta vegada fetes per l'Eloi Romañà, de la Vella Verda.

Recull fotogràfic del Dijous Llarder del 2025, 2024, 2020, 2018, 2009, 1978 i 1977.

Fotos extretes de l'Arxiu Municipal de Mataró, Josep Maria Augé, Tot Mataró, Capgròs i Pellofa dona'm pit