pellofa i

Eren temps de canvi; el dictador ja havia mort i la dictadura estava sent derrotada al carrer i, posteriorment, a les urnes. El juny  del 1977 es feien unes primeres eleccions generals, on s'imposava la opció centrista, però on les forces opositores al règim ja tenien una forta presència. La societat canviava i demanava deixar enrere l'època fosca de la dictadura i assolir més llibertats. Mataró va començar un procés d'irrupció festiva que van protagonitzar col·lectius de joves disposats a reivindicar les festes com a patrimoni del poble. Aquests joves estaven vinculats al Foment Mataroní, a grups d'esplai com el Xaloc o a entorns al voltant de la Sala Cabañes. El gran exemple d'aquest ressorgiment és el cas de la Festa Major de Mataró, amb el conegut lema de "Les Santes: Fem-ne Festa Major". 

Pel que fa al Carnestoltes, els anys 1977 i 1978, a la plaça del peix, on encara hi havia un espai per, tal com indica el nom, vendre peix, s'hi van celebrar unes primeres "Serenates del Dijous Gras", on es repartia truita i butifarra amb l'acompanyament d'un grup musical. Aquesta celebració del dijous llarder va ser l'origen de tot el que vindria després. L'any 1979 va aparèixer, es diu que sobre d'un burru, un ninot de palla. Amb barret de copa, un cap força llargarut i vestit de manera elegant, va aparèixer Pellofa I, al qui van anomenar "El senyor Carnestoltes", com es veu a l'extret de premsa local que es pot consultar a continuació. El fet que fos un ninot de palla va fer que, quan es tingués la idea de posar-li un nom (l'any següent), s'apostés per dir-li "Pallofa", de palla. Poc després, per criteris lèxics, la "a" passaria a ser una "e". Amb en Pellofa va nèixer també el conegut com a Nou Gremi de la Carnestoltada, un grup de joves (vinculats als grups anomenats anteriorment) que articularien l'esquelet del que és avui la festa de Carnestoltes a la capital del Maresme i que s'encarragarien de l'organització de la festa fins al 1986, quan s'autodissoldrien.

Dins d'aquest gremi, es van configurar diversos grups de treball per abordar els diferents temes. Un dels grups, amb persones anònimes, era el grup Semproniana, el que s'encarregava de fer el Pregó o, com se li deia aleshores, el Sermó. Els primers sermons ja tenien el to crític i burlesc que mantenen avui; criticaven a l'alcalde, els regidors, però també s'assenyalava a personatges il·lustres o amb poder de la ciutat, com podien ser els principals caps de Caixa Laietana, per exemple. Aquestes crítiques en els sermons es van guanyar la complicitat d'alguns, però també van comportar fortes crítiques en la premsa de l'época o des de sectors més conservadors.

Fent referència al primer Pellofa, Jaume Calsapeu explica: "El primer Carnestoltes exhibit a la Peixateria és un ninot de palla, penjat a la paret de ponent de la placeta, a la casa dels d’Esquerra on abans hi havia la confiteria La Lionesa de la família de Ramon Camp. Els versos, referits a les eleccions, els proclama un nunci (emissari): “...ja sabeu que els mataronins, en això de ben votar, la fiquen molt més endins... La papereta, és clar (...) L’Ajuntament deixa fer, però també intenta posar la sella al cavall desbocat. Fins i tot, els presumptes autors del pregó i el testament reben emissaris de l’alcalde electe, Joan Majó, per a no passar-se de la ratlla."