sant sopar

El dimarts de Carnestoltes a Mataró és símptoma de Seguici d'Últimes Hores i de Sant Sopar, un dels actes més esperats pels més fidels a en Pellofa, però que representa l'inici del final i que deixa al públic amb un regust amarg pel trist desenllaç que li espera al rei Pellofa, a qui el calendari té sentenciat. El "Sant Sopar" d'en Pellofa és una clara referència al succés bíblic de l'Últim sopar de Jesús, on Judes el traeix i el condemna a morir a la Creu.  El característic to provocatiu i burlesc del Carnestoltes s'apropia del nom del Sant Sopar i el versiona, o perversiona, de forma humorística. 

L'origen d'aquest acte es remunta a l'any 1981, quan es va fer un acte el dia anterior al Dimecres de Cendra, anomenat "Escudella de Carnestoltes i Malaltia de Pellofa III", un acte en què es preparava, per part dels membres del Nou Gremi de la Carnestoltada, una gran escudella casolana i que se servia a tots els assistents, entre ells Pellofa III, que, de cop i volta va emmalaltir i va morir a la plaça de la Peixateria, on l'endemà fou enterrat. L'acte va perdurar fins al 1985, canviant el nom (va dir-se també "Empatx de Pellofa" o "El Mal de ventre d'en Pellofa", però tenint la mateixa estructura; un banquet de caldo i grans quantitats de botifarra d'ou, truita i d'altres menjars típics carnavalescos i, finalment, l'empatx del rei Pellofa, que moria a la plaça.

L'acte predecessor de l'actual Sant Sopar va perdre's, com en Pellofa, l'any 1986, i va desaparèixer fins al 2005, quan el CCC el va voler recuperar. Tot i això, la recuperació de l'acte no va ser regular, alguns anys es va fer, i d'altres no. La recuperació va durar fins a l'any 2007, ja que l'any següent, amb la dissolució del CCC i l'aparició del Pellofa agònic, es va tornar a perdre. L'any 2009 i 2010 es recupera, al Fossar Xic i a la plaça de l'Ajuntament, respectivament, però el 2011, 2012 (dos anys en què es va poder visualitzar la mort d'en Pellofa als especials de TVmataró) i 2013 torna a perdre's. El 2014, el Pellofa Gos d'Esquadra el recupera, en petit format, al bar Públic, sobre Can Xammar, i permet recuperar el precedent que es manté els anys 2015 i 2016 (aquestes dues edicions al Fossar Xic), el 2017 i 2018 (a la plaça de la Peixateria), i 2019 i 2020 (a la plaça de la Muralla). El 2021, com la resta del Carnestoltes, es va haver de fer dins el Teatre Monumental a causa de la situació epidemiològica. L'any 2022, la gran orgia de Pellofa XLIV es va fer a la plaça de l'Ajuntament. L'any 2023, d'igual manera que l'aparició, en Pellofa va pèrdre el Sant Sopar, que va recuperar, gràcies a l'Associació de Comerciants del Casc Antic i la Plaça Gran, l'any 2024, any de la Tita Nostra, a la Plaça Gran. L'any 2025, la Gala de les pilotes d'or i el Sant Sopar de Pellofa XLVII es va fer, per primera vegada, a Santa Maria.

Com es pot comprovar, el Sant Sopar és un acte que s'ha anat fent i eliminant al llarg del temps i que ha anat variant d'ubicació. A més, també ha anat convertint-se, a poc a poc, en una obra de teatre guionitzada, deixant enrere un model molt més senzill en què simplement en Pellofa sopava amb la comitiva, menjava, ballava i finalment moria i se l'enduien agònic. Cada any ha anat sent un acte més estructurat, guionitzat i amb una narrativa més ben treballada. Des de la festa sorpresa al Pellofa Freddy, la Gala de les Pilotes d'or, la inauguració del Pantà amb el Pellofa Franco, la gran enfarinada de Pellofa XLVI, la macro orgia provocada per l'escalfament global del Pellofa Brossa, l'Ebola que va emmalaltir a la Convergent, els No n'hi ha prou amb en Pollafaves.... Cada Sant Sopar  ha tingut la seva narrativa pròpia. Un element que també s'ha intentat mantenir, però ha costat, ha estat el fet de repartir caldo, com es feia a l'origen. Alguns anys, fins i tot, es podien adquirir gots o bols d'argila que han esdevingut peces de col·lecció. 

L'any 2024, la direcció artística d'aleshores va introduir l'Agonia d'en Pellofa, un curt audiovisual que mostra que és el que passa després que s'enduguin el rei moribund del Sant Sopar i de quina manera exposa les seves darreres voluntats i mor. Aquest curt enllaça el Sant Sopar amb l'enterrament, ja que apareixen personatges i simbologia típica de l'enterrament. L'any 2025, l'agonia de la Pichichi va incloure un deliri que li va fer escoltar als seus antecessors Pellofes acompanyant-la en el seu camí cap a l'infern.