ELEMENTS DE LA FESTA
Com tota celebració tradicional, el Carnestoltes de Mataró té un seguit d'elements representatius que cada any, encara que alguns canviïn d'aspecte i forma, esdevenen una part fonamental de l'esquelet de la festivitat.
en pellofa
Rei del Carnestoltes, que apareix divendres i mor Dimecres de Cendra. Cada any neix amb un aspecte diferent, però l'esperit festiu, groller i crític és inherent a la seva figura. La temàtica que gira al voltant del personatge sovint té aspectes de crítica social i política, i la seva aparença és tot un misteri fins que apareix. En Pellofa és el rei de la gresca i, per tant, durant els dies de Carnestoltes és molt present a la ciutat. Comença amb el pregó de divendres, on repassa de forma crítica l'actualitat de la ciutat i el país. Durant el cap de setmana presideix la Rua de Carnestoltes i el Ball Infantil. Finalment, el dimarts convida la ciutat a sopar al seu Sant Sopar on acaba morint. Dimecres de Cendra se'l vetlla i se l'acaba enterrant al Parc Central Vell.
botargues
Els Botargues són l’inseparable guàrdia reial d'en Pellofa. Procedents del Forcall, un petit poble dels Ports (Castelló), els Botargues van aparèixer a Mataró el 1979, fruit del procés de refundació festiva de la ciutat que es va impulsar des del Foment. A l'enterrament del 1979 van aparèixer només dos Botargues. L'any següent, el 1980, ja n'eren dotze. Els Botargues, des del seu inici van acompanyar en Pellofa en totes les seves aparicions. Molta de la idiosincràsia de la comparsa va ser improvisada, des de les capes fetes amb restes d'una arpillera del Foment, a la mateixa caracterització. Aquesta s'ha mantingut des de l'inici; roba negra, màscara, barret i una forca molt característica amb forma d'escombra.
El grup s'organitza amb una persona responsable que fa de cap de colla i ostenta "la llavor". Formen part de la colla uns 40 Botargues, entre escombres i músics.
les santes llardoses
La Juliana Llardera i la Semproniana Llardosa són la representació profana en versió carnestoltesca de les dues patrones de la ciutat. Dijous Gras és el tret de sortida de les festes de Carnestoltes arreu del territori català i és el dia de les truites, les botifarres d’ou i la coca de llardons i a Mataró, elles són les protagonistes.
Des de l’any 2000, el dijous llarder, la Hermandá de la Juliana Llardera i la Semproniana Llardosa, surt al carrer a fer el tradicional repartiment de truites que s'escau en tan greixosa diada. La Juliana i la Semproniana passegen el seu carro pels carrers més cèntrics de la ciutat, repartint truites i botifarra d’ou, anticipant la irreverència i la perversió que ha de marcar el nou regnat d'en Pellofa, a qui acompanyen la resta del regnat. L'any 2025 van estrenar un nou acte, la "proclama llardosa", del qual elles són les protagonistes.
les momerotes
La Momerota i la Momeroteta són mare i filla, i són dues figures de foc amb cap de bou i cos de mulassa. Tenen una aparença similar, però la Momeroteta és més petita i treu la llengua. Ambdues són portades per dues persones que les fan córrer, saltar i ballar. Tenen dos punts de foc a les banyes, i normalment hi cremen carretilles i titanis.
Tant la Momerota com la Momeroteta es caracteritzen per tenir un caràcter entremaliat i transgressor. Des del seu naixement, l'any 1979, la Momerota ha participat a les festes del Carnestoltes Mataroní, essent part imprescindible de la festivitat. Del Dijous Llarder al Dimecres de Cendra, totes dues figures obren camí al rei dels poca-soltes.
la comitiva d'en Pellofa
El rei del Carnestoltes, en Pellofa, sempre va acompanyat d'un seguit de personatges que comparteixen la temàtica amb ell i que junts conformen "la comitiva". Amb una personalitat pròpia i uns estereotips normalment diferenciats cada un, cada membre de la comitiva compleix una funció individual que acaba conformant una coralitat global que ha de fer gran el missatge del rei dels poca-soltes.
De comitives, com de Pellofes, se n'ha vist de tots colors i maneres, però totes tenen en comú l'esperit grotesc, groller i, en definitiva, carnestoltenc.

la comitiva funerària
Tal com marca el calendari, el Dimecres de Cendra de matinada, el rei dels poca-soltes ha de morir. L'endemà se li prepara un funeral on participen les màximes autoritats civils i militars. Seguint fil per randa el llibre del protocol, l'enterrament d'en Pellofa segueix els estàndards de qualsevol funeral d'un cap d'estat. Cada any, les autoritats, les ploraneres, els nens de l'orfenat, les monges, els cossos policials, els conserges i un llarg etcètera s'encarreguen d'acompanyar el difunt rei des de la seva capella ardent, a l'Ajuntament, fins a l'indret on es fa l'acte fúnebre, el Parc Central Vell en les darreres edicions.
els vicis, les velles i la vellassa
Quan les despulles del rei difunt són a punt per ser incinerades, apareixen set misteriosos personatges que representen les darreres guspires de llum i festa que pretenen que no acabi la festa i comenci l'època d'abstinència. També fa aparició la Vellassa, una figura gegantina controlada per quatre persones que s'enfronta als vicis. Per capgirar la balança cap a la Quaresma, imposada pel calendari, de sota les faldilles de la Vellassa apareixen set velles (representant les set potes de la Quaresma) que derroten definitivament als vicis i acaben amb els dies de festa i disbauxa.
Todos los productos cuentan con una política de devolución de 30 días. Los artículos deben estar en su condición original, sin usar y debe incluir el recibo o la prueba de compra. Los reembolsos se procesan luego de 5-7 días laborables tras recibir el artículo devuelto.


















































