EL CABARET

Pellofa XLV representava un ballarí d'un cabaret. Aquell any, a causa de no haver-hi una iniciativa popular, l'Ajuntament de Mataró va assumir la direcció d'en Pellofa. Van suprimir actes essencials com són l'arribada de divendres i el sant sopar de dimarts. En Pellofa va arribar al dissabte a la Rua directament i allà va fer el seu tradicional pregó. El pregó, per primera vegada, no va ser en vers, i qui el va fer va cobrar una bona quantitat de diners. La comitiva burlesca i diversa d'en Pellofa va cantar i ballar amb ell la seva cançó "La dansa del temps". Dimarts es va fer un acte reivindicatiu davant l'Ajuntament per part dels Botargues emulant el Sant Sopar, que no es va celebrar aquell any. El dia del seu enterrament, va aparèixer en forma fantasmagoria per fer el seu "sermó de la muntanya". Va fer una crítica a què s'estava perdent l'essència de la seva figura i animava a la població a recuperar-la. Finalment va aparèixer la Vellassa cremant-lo, com marca la tradició.

A banda del Pellofa Oficial, va aparèixer una iniciativa popular on els organitzadors s'autoanomenaven "El Nou CCC", fent referència al desaparegut Comitè de Crisi del Carnestoltes. Aquest Nou CCC va reivindicar un Pellofa sorgit del poble i que no tingués cap lligam amb la institució. El divendres, a falta d'un pregó i un Pellofa oficiós, un Pellofa sortit del manicomi i segrestat pen David Bote, l'alcalde, i en Xesco Gomar, el regidor de cultura, va aparèixer a la Plaça Xica i va fer un pregó sobre una estructura de ferro a la Plaça de la Peixateria. El No-Pellofa anava acompanyat d'una representació dels set pecats capitals. En el seu pregó, el Nou CCC va ser molt crític amb l'Ajuntament i amb antigues direccions artístiques.  El No-Pellofa no va aparèixer cap dia més i se'l van trobar mort el Dimecres de Cendra.