pellofa xxx
el "malalt"
En Pellofa XXX representa un pacient terminal que havia estat contagiat per la pesta. Va ser l'últim carnestoltes del CCC, que havia estat dissolt pocs dies abans. En Pellofa perillava de mort; no havia de sortir a la rua, ni fer pregó, ni ser enterrat… però a última hora va aparèixer apuntat com una comparsa més a la rua de carnestoltes, això sí, agonitzant a l'UCI. Un cop va arribar a plaça Santa Anna, va pujar a l'escenari i va fer un breu pregó reivindicant-se com a figura i prometent que l'any que ve tindria un successor.
A l'UCI, un malvat doctor, personificat en Sergi Penedès, regidor de Cultura del moment, intentava acabar amb la vida de l'agonitzant Pellofa. La resta de la comitiva eren infermeres i altres malalts. Aquest mateix Pellofa va morir solitari i va ser enterrat el Dimecres de Cendra.
Des del dissolt CCC es va impulsar la campanya "30 anys de Pellofa no ens els podem carregar", per reivindicar que el personatge no podia morir, i menys que se'n celebrava la trentena edició.
"Ja li canten les absoltes
Farts de burles i merders:
Volen mort el carnestoltes
Els senyors del PMC.
Perquè calli aquell que crida
M'han encomanat la pesta.
No em duran a millor vida,
Fins malalt, jo sóc la festa.
Per això mig renquejant
He vingut amb poca estrofa
Mig difunt, agonitzant,
Però jo sóc el rei Pellofa.
Vint-i-nou generacions
No les ha parat ningú
Hi haurà pels meus collons
Un Pellofa trenta-ú!!!"


fotos i vídeos relacionats
Fotos extretes de @pellofa_retro, Tot Mataró i Pellofa dona'm pit


ARTICLES RELACIONATS
El PMC presenta el Carnestoltes sense Pellofa XXXè
El CCC confirma que es dissol i deixa el carnestoltes sense en Pellofa
Tot Cara a cara: en Pellofa i el PMC
El primer Carnestoltes sense Pellofa des de fa 17 anys
Deliri a la Riera amb en Pellofa XXX, “l’inesperat”
El Dimecres de Cendra clou el Carnestoltes enterrant un subjecte per determinar
El Pellofa “no-nat” s'acomiada a sou del PMC
LA DISSOLUCIÓ DEL COMITÉ DE CRISI DE CARNESTOLTES
El 2008, el Carnestoltes havia de celebrar-se amb una absència destacada: la del rei de la festa, en Pellofa. El Comitè de Crisi de Carnestoltes (CCC), que durant cinc anys havia estat al darrere de la comparsa, va anunciar la seva dissolució a causa de la manca de suport econòmic i d’infraestructures per part de l’Ajuntament, que mantenia un pressupost de 50.000 euros igual que l’any anterior per a tota la festa. El col·lectiu havia proposat un nou model d’organització amb més implicació municipal, però el Patronat va rebutjar la proposta poc abans de la celebració de la festa. El CCC també volia ampliar la celebració amb actes des del dijous llarder fins a l’enterrament de la sardina, seguint el fil argumental de la festivitat, però el consistori considerava que eren activitats minoritàries. Finalment, tot i que es van mantenir actes com la rua i el ball infantil, el Carnestoltes va perdre la seva part més satírica amb l’absència d’en Pellofa, que hauria arribat a la seva trentena edició. Finalment, com s'ha vist, un inesperat Pellofa agonitzant a la UCI va aparèixer per simbolitzar el mal moment pel qual passava el rei.
A continuació, s'adjuntarà el comunicat de premsa que va emètre el CCC:
"El Comitè de Crisi de Carnestoltes convoca avui als mitjans de comunicació perquè transmetin a la ciutadania de Mataró la seva decisió de dissoldre’s de forma immediata i amb antel·lació a la celebració, la setmana vinent, de la festa del Carnestoltes de Mataró.
El CCC va néixer l’any 2002 després que un Pellofa encarregat per l’Ajuntament a una entitat es deixés anar amb un discurs feixista i siguent un rei del carnestoltes molt allunyat dels seus antecessors. Va ser llavors quan des de les entitats involucrades en aquesta festa i des de diversa gent interessada en reviscolar la festa es va pensar en la necessitat de crear una entitat que aglutinés als qui creien i creiem en la festa del poble, organitzada des del poble, pensada per al poble. Així vam aglutinar als qui durant anys havien escenificat el Rei Pellofa, els Botargues, l’Hermandá de la Juliana Llardera i la Semproniana Llardosa, la Confraria de l’Enterrament, la Banda d’Escura-cassoles, la Confraria de les Set Setmanes o la Momerota, darrera un intent de tornar una festa llavors decadent als temps millors que havia tingut.
Ja des del carnestoltes 2003 la nostra intenció és fer créixer la festa de Carnestoltes amb el punt de mira que esdevingui la "Festa Major d'Hivern" de Mataró, es per això que no ens limitem als actes tradicionals sinó que ampliem els actes on intervé en Pellofa, fem actes de foc, potenciem els actes infantils i programem concerts i ball de carnestoltes.
L'ajuntament, malgrat la nostra empenta, no incrementa mai el pressupost destinat al carnaval i no ens dona una solució a la manca d'un espai per fer concerts i balls sota cobert; havent de suspendre els actes en cas de pluja.
Arribats a les edicions del 2006 i el 2007, el Comitè de Crisi de Carnestoltes es veu incapaç de seguir liderant, des d’un estatus d’entitat independent i responsable civil d’actes amb milers de persones, la festa mataronina. Són diferents els impediments per a un millora substancial del Carnestoltes, des de la minsa participació empresarial en l’esponsorització, al tracte del Patronat Municipal de Cultura i la seva permanent hipoteca a totes les iniciatives de la ciutat des d’una estructura burocratitzada on determinades persones tenen més poder del que haurien de tenir. La legalitat vigent, que empara l’espoli de la Societat General d’Autors i Editors, els problemes econòmics permanents i, per acabar-ho d’adobar, la no suficient valoració i implicació de la gent de Mataró en la festa actual i la seva potencial millora han estat altres cops que van fer trontollar la festa i l’entitat que l’organitzava.
És per això que de cara a l’edició del 2008 el CCC planteja de forma anticipada al Patronat Municipal de Cultura que no vol organitzar el Carnestoltes en el mateix statu quo que els darrers anys. La situació deficitària, la denuncia de la SGAE que reclamen una xifra de diners bastant elevada o el cansament de qui ja ha cremat cartutxos, il·lusions, idees i anhels en són els motius. També la demostració que el sistema no funciona. Des del Comitè, però, no es planteja a l’Ajuntament deixar la festa a l’estacada, es proposa una sistema de participació mixta, tipus “Comissió de la Festa Major de Les Santes” on la festa sigui organitzada jurídica i econòmicament per l’ajuntament però des de la gent involucrada es pugui seguir col·laborant en la creació i realització dels actes, doncs entenem que la maquinària necessària avui en dia per tirar endavant una festa com aquesta no se li pot exigir a un grup de persones sinó a l’administració que es diu potenciadora de les iniciatives culturals del poble.
Des del Patronat Municipal de Cultura se segueix el fil del CCC fins que a dia 14 de gener es comunica que la festa del Carnestoltes de Mataró 2008 no seguirà el model proposat pel CCC, que queden desestimades totes les propostes relatives a actes que involucrin al Rei Pellofa i que des del Patronat sols s’organitzarà la Rua General –no sabem en honor a qui–, el Ball Infantil i l’Enterrament de la Sardina –literalment, perquè altre cosa no enterraran–. Dit d’una altra manera, des del Patronat es carreguen una concepció unitària del que ha de ser el Carnestoltes. Si per alguna cosa ha destacat el CCC ha estat per la construcció d’una visió lineal del Carnestoltes, que assumim com a film seguit, únic, que lliga el dijous llarder amb el dimecres de cendra com un concepte lineal de successió d’actes coherents. Ara el PMC talla aquesta línia i està intentant, segons ens consta, carregar-se l’herència de 30 anys de Pellofes i burlar-se d’aquest llegat per salvar els tres actes més agraïts a costa de no celebrar, organitzar ni responsabilitzar-se de la resta.
Quan des del PMC se’ns comunica que no volen organitzar els actes d'en Pellofa se'ns diu que la irreverència i la mofa no es poden fer des de l'ajuntament; però s'obliden que l'enterro té aquesta idiosincràsia.
Dit d’una altra manera, al PMC li és absolutament igual els Botargues, els Escura-cassoles o que la Momerota sempre hagin sortit per Carnestoltes. Li és igual en Pellofa, el que representa o que sigui l’únic que s’ha d’enterrar el Dimecres de Cendra. Li és igual la fràgil però continuada salut del CCC, es desentén de l’organització entusiasta i s’enquista en la facilitat burocràtica. Capa d’arrel, en definitiva, una festa, el Carnestoltes, d’indubtable suport popular.
Arribats aquí, el CCC ha decidit, com a acte final:
- Dissoldre’s de forma immediata ja que no pot o no li deixen dur a terme aquella funció per la que es va crear. Sempre vam pensar que abans que se’ns florissin els plàtans i fessin olor de podrit plegaríem.
- Demanar a la gent de Mataró, si n’hi ha, que creuen en el que és i ha estat el Carnestoltes que treballi perquè aquesta festa no mori ofegada per un Patronat que no hi creu i una ciutat que s’hi apalanca.
- Seguir animant les entitats que segueixen celebrant el Carnestoltes i algun dels seus actes a no defallir. La incomoditat que els propicia en Pellofa als que manen a la ciutat no pot morir i sols des de cadascun dels actes de la festa podrem seguir sent la festa pagana i irreverent que mai deixarà de ser el Carnestoltes.
- Advertir als qui governen la ciutat i al PMC que no podran carregar-se en Pellofa i el Carnestoltes de Mataró. Qui cregui que no hi haurà més Reis de Poca-soltes va ben equivocat. El CCC ha estat un altre intent de reviure un cadàver que encara té vida, però no l’últim. N’estem segurs.
El CCC vol agrair la presència avui dels mitjans, el suport donat per la gent de Mataró a la festa així com als pocs espònsors que han estat fidels a la Festa : Mimosa, La Casa de la Música Popular i curiosament Caixa Laietana; i a tots aquells que han col·laborat amb la festa del Carnestoltes tots els anys que l’hem organitzat. Sense el poble no hi ha cultura ni festa popular.
Ha estat un plaer, però el plàtan s’ha acabat. Vigileu, però, que les pells de plàtan fan relliscar...
Visca en Pellofa XXX!!
Comitè de Crisi de Carnestoltes, RIP!"
21 de gener de 2008
Comunicat extret de Pellofa dona'm pit.







