LA HISTÒRIA D'EN PELLOFA

 el COMITè DE CRISIS DEL CARNESTOLTES ''C.C.C'' (2003-2008)

Després del polèmic Pellofa XXIV, l'any 2002, encarregat per l'Ajuntament i amb un discurs polèmic que va ser qualificat de «xenòfob i racista», l'any següent va néixer el CCC, el Comitè de Crisi del Carnestoltes, que tenia «la intenció de fer créixer la festa ampliant els actes en què intervenia en Pellofa i potenciant activitats com ara el correfoc i el ball». El CCC era format per persones a títol individual, però també diverses entitats, com els Botargues, la Momerota, la Banda d’Escuracassoles, la Plataforma del Lleure de Mataró, la Hermandá de la Juliana Llardera i la Semproniana Llardosa i la Confraria de l’Enterrament. 

D'aquesta manera es definien ells mateixos: "El Comitè de Crisi és un grup de ciutadans i institucions preocupades pel rumb que estaven prenent les festes de Carnestoltes a la ciutat, i que després del punt culminant de “deteriorament” de la passada edició —amb una llarga polèmica inclosa— van començar a reunir-se per tal de proposar un nou model de festa, sense trencar però amb el que ja funcionava. El seu objectiu és recuperar l’esperit inicial de la festa, als anys 70 i 80, quan segons ells la festa tenia més sentit: “L’Ajuntament va recuperar la festa, que havia caigut en un punt mort, però si una festa tan transgressora està conduïda per qui fa les normes… malament”.

El Comité de Crisi va donar un impuls necessari a una festa que feia uns anys que estava estancada i amb un model caducat. Van crear un acte el Divendres de Carnestoltes, l'aparició d'en Pellofa, que ja no arribava el dia de la rua, sinó que ho feia el divendres, "Sant Pellofa", i feia el seu pregó. Van intentar recuperar els Pellofes polèmics i transgressors, tractant temes com la política del moment, la casa reial (la primera dona Pellofa!), la religió, la droga o l'habitatge. A més de crear i potenciar el divendres, també van crear un Ball de Carnestoltes dissabte, després de la rua. L'any 2005 van recuperar un acte del temps del Nou Gremi, el Sant Sopar que, a partir d'aleshores s'aniria perdent i recuperant depenent de l'any. 

El 2008 va ser un any clau pel que fa a la història d'en Pellofa. El Carnestoltes havia de celebrar-se amb una absència destacada: la del rei de la festa, en Pellofa. El CCC, que durant cinc anys havia estat al darrere de la comparsa, va anunciar la seva dissolució a causa de la manca de suport econòmic i d’infraestructures per part de l’Ajuntament. Es demanava que l’Ajuntament assumís la responsabilitat jurídica i econòmica de la festa, mentre les entitats mantenien el paper creatiu, però el Patronat va rebutjar aquesta proposta i havia pres la decisió d'eliminar tots els actes vinculats al Rei Pellofa, reduint el Carnestoltes a una rua, un ball infantil i l’enterrament de la sardina. El Comitè interpretava aquesta decisió com una ruptura del model unitari de festa i una falta de respecte pel llegat construït durant dècades i per totes les entitats que en formaven part. Davant aquesta situació, el CCC decidia dissoldre’s, feia una crida a la ciutadania perquè mantingués viva la festa i animava les entitats a continuar celebrant-la, advertint que el llegat d’en Pellofa no desapareixeria malgrat els entrebancs. 

Finalment, a principis del 2008, després de fer un comunicat a la premsa, el CCC es va dissoldre. Tot i que es van mantenir actes com la rua i el ball infantil, el Carnestoltes va perdre la seva part més satírica amb l’absència d’en Pellofa, que hauria arribat a la seva trentena edició. Però, de forma inesperada, a la rua va aparèixer un Pellofa agonitzant a l'UCI, amb un metge caracteritzat d'en Sergi Penedès (regidor de cultura), torturant el rei, simbolitzant d'alguna manera, el mal moment pel qual passava el pobre monarca. Per tant, l'etapa del CCC es tancava de forma abrupta i sense tenir clara la continuïtat de la dinastia Pellofa. Amb Pellofa XXX, moria també el CCC.

direccions artístiques (2009-actualitat)

Després de l'edició del 2008, molt caòtica i problemàtica, l'any 2009 es va recuperar una certa normalitat que, a grans trets, s'ha mantingut fins a l'actualitat. El 2009 en Pellofa recupera l'aparició i el Sant Sopar i recupera la presència durant els dies de regnat. A partir d'aquell any, l'Ajuntament s'encarregava d'organitzar el Carnestoltes, però la part de creació artística l'encarregava a un col·lectiu de persones, que ha anat canviant amb els anys que, de forma voluntària (amb excepcions), s'encarregava de crear el personatge, la seva comitiva, i elaborar el pregó. L'any 2010 se li encarrega  la direcció artística d'en Pellofa a un membre de la Cubana, en Miquel Crespi. Aquell any hi havia una generosa subvenció que va permetre fer uns actes més lluïts. 

A partir del 2011, en Pellofa va agafar una línia de continuïtat sota les direccions de diverses persones que havien estat relacionades amb el CCC. En Pellofa aconsegueix mantenir-se i guanyar-se, a poc a poc, l'estima de molts mataronins, que el venen a rebre el divendres, van a la rua el dissabte i el  vetllen dimecres. Com a fet anecdòtic, es pot comentar el polèmic Pellofa Gos d'esquadra, el 2014, que va generar polèmica entre els Mossos. Cada Pellofa es creava el seu propi univers i, tot i haver-hi anys de més pressupost i de menys, en Pellofa ha aconseguit esdevenir una peça fonamental dins el calendari festiu mataroní que molta gent espera. La incògnita del que anirà en Pellofa continua sent un dels majors atractius de la festa, ja que no es coneix la identitat del personatge fins a l'arribada. Un Carnestoltes amb un fet destacat dels darrers anys va ser el de l'edició del 2021, que es va haver de fer dins del Teatre Monumental a causa de la situació epidemiològica que es vivia arreu del món. 

La darrera gran polèmica relacionada amb en Pellofa va ser el 2023. La direcció artística que havia creat en Pellofa uns anys va decidir no continuar i l'Ajuntament va decidir assumir la direcció del Carnestoltes mitjançant un director que va fer un Pellofa molt poc crític i amb poc esperit reivindicatiu. A més, es van suprimir els actes del Sant Sopar i l'aparició, tornant a aquells Pellofes dels anys noranta que només apareixien dissabte. Per respondre a aquesta situació, es va crear un Nou Comitè de Crisi, successor de l'antic Comitè dissolt el 2008, que va crear un "No-Pellofa" alternatiu i sense res a veure amb l'Ajuntament, que va fer un pregó molt dur contra aquest el divendres de Carnestoltes. A partir del 2024 es va recuperar una certa normalitat, recuperant el Sant Sopar gràcies a l'Associació de Comerciants del Casc Antic i la Plaça Gran.